El veritable treball és sobre una mateixa

Per acompanyar amb consciència i respecte els infants, el veritable treball és sobre una mateixa.

Com seria oferir una mirada a la infància diferent a la que moltes persones hem rebut? Com seria poder acompanyar donant importància al SER i no al fer d’aquesta personeta? Com seria poder acollir i valorar TOTES les emocions que sent aquesta criatura, sigui ràbia o alegria? Com seria “no empènyer” i RESPECTAR el ritme? Com seria JUGAR per jugar i no per aconseguir un objectiu? Com seria poder CONTEMPLAR i ADMIRAR enlloc d’intervenir?

Per a mi, aconseguir ESTAR davant una criatura amb aquesta actitud, amb el grau de presència que això suposa, ha estat un procés d’anys d’aprenentatge. Ha estat bàsic observar-me primer a mi, conèixer-me.

Quina és la meva dificultat per valorar-me pel simple fet de ser, com em manego amb la meva auto/exigència, quan i com he après que valc el que faig i no el que sóc i com ho sustento avui en dia. Com he viscut la meva vida com a nena, què em va passar, què estava permès, què estava prohibit (implícita o explícitament), que es valorava a casa, a l’escola, quan i amb què rebia jo mostres de que els pares estaven contents amb mi… com jo he construït el meu valor propi, en base a què. I sobretot, què de tot això segueixo creient perquè mai he revisat. Com segueixo renyant la meva nena interna per exemple quan vol jugar o descansar serà el reflex de la meva dificultat en gaudir veient que els infants puguin “no fer res” (tot i que en realitat estant fent tant quan els adults acostumem a dir això) o permetre que això es doni a casa o al lloc on jo estigui acompanyant criatures.

Aquestes entre altres qüestions han estat i són preguntes a respondre i revisar quan jo m’he plantejat acompanyar els infants a SER.

Així podria seguir explicant el camí que he seguit per a poder acollir TOTES les emocions primer en mi i després en les criatures; o com he après a “no empènyer”, o la feinada que he tingut i tinc per poder jugar des del meravellós lloc des d’on juguen les criatures; o les dosis d’humilitat que m’han calgut i em calen per a poder CONTEMPLAR una criatura i deixar-me SORPRENDRE  i MERAVELLAR.

Estimar la meva nena i la meva infància per a mi ha estat un procés llarg, a vegades difícil i sovint dolorós. Per a cadascú l’experiència és única, a mi m’han calgut vàries formacions concretes sobre la infància, altres formacions de terapeuta, anys de teràpia i aprendre a ESTIMAR-ME  i a ser COMPASSIVA amb mi, sobretot.

Després de tot, del que estic convençuda és de que acompanyar els infants des d’una altra mirada implica anar cap a la pròpia infància, acompanyar i revisar-se les pròpies ferides, conèixer allò que va doldre i veure quins automàtics volem canviar per a no repetir patrons. El veritable treball és sobre una mateixa.

Tània Rojo

Anuncios

Educación Consciente

Entendemos por Educación Consciente, un acompañamiento infantil que permita a las criaturas SER, respetando también la necesidad adulta y partiendo de la realidad particular que cada uno habita.

Sabemos que un entorno respetuoso, amoroso, continente (por lo tanto con límites), delicado y consciente proporcionará un espacio fértil para que la criatura crezca saludablemente desarrollando todo su potencial y aprenda, adquiriendo herramientas para Vivir.

De la misma manera sabemos que si ofrecer este espacio que podría parecer idílico significa un alto grado de exigencia en el adulto que no se escucha en pro de cumplir unas teorías e ideales, el acompañamiento respetuoso pierde sentido y se vuelve poco coherente. Por eso la llamamos “Educación Consciente”, porqué partimos de la toma de consciencia, de dónde estoy, de las necesidades de tod@s, no sólo las infantiles y de una mirada también sistémica, para tratar de encontrar maneras de conseguir acompañar que sean respetuosas con tod@s.

Como partimos de la visión holística y humanista del ser humano confiamos en la sabiduría del Ser y damos espacio a los (al menos) 4 niveles que tenemos las personas y que funcionan en interconexión continua.  El nivel corporal o instintivo, el nivel emocional, el nivel cognitivo o mental y el nivel espiritual. Así, nuestra propuesta formativa “Me veo, te veo” es un viaje de dentro para afuera, trabajando con éstos cuatro niveles, en el que se trata más bien, de desaprender lo aprendido y confiar para poder re-cordar (volver a pasar por el corazón).

Para ellos, nos nutrimos  de diversos autores  como Wild, Maturana, Reich, Lowen, Perls, Naranjo, Reichert, Hellinger entre otros. Así como de distintas bases teóricas:

  • La pedagogía libre y activa que nos muestra como ofrecer un acompañamiento respetuoso teniendo en cuenta el momento evolutivo del niñ@ y preservando su capacidad de autorregulación.
  • La bioenergética que nos proporciona una mirada preventiva de la salud integral muy completa a través del movimiento y del conocimiento corporal.
  • La Gestalt que nos aporta la actitud necesaria para enfocar el proceso personal y el acompañamiento. El poder en el “darse cuenta”, la toma de conciencia, la responsabilidad propia y la autenticidad de lo que sucede Aquí y Ahora (lejos de los ideales teóricos).